Entrevista a Pol Ausàs

Entrevistem a Pol Ausàs després d’haver de deixar el rol de jugador de costat per enfrontar nous reptes professionals.

Després de tants anys jugant al club, enguany faràs un parèntesi. Com recordes el teu primer contacte amb el Sedis Bàsquet?
Després de tants anys, he de dir que sento una percepció especial i se’m fa molt estrany no participar en la pretemporada amb tot l’equip, és com si em faltés alguna cosa. Deixar de compartir la rutina de l’equip, amb els companys de tants anys, és una sensació nova per a mi, però m’hi hauré d’acostumar. Vaig començar a jugar a bàsquet de ben petit, quan anava a l’escola Pau Claris. Els culpables van ser dos amics que hi jugaven, el Nil Bregolat i l’Ignasi Domenjó. Vaig decidir provar- ho i em va enganxar des d’un bon començament, m’hi vaig sentir tan a gust que la passió pel bàsquet encara em dura.

Segur que recordes molts moments i experiències viscudes. Quins són els més emotius?
Tinc molts records al cap, que sovint comentem amb els companys i excompanys d’equip. Recordo els dos grans anys de júnior amb el Xavi Luque d’entrenador; les inoblidables estones viscudes al Sènior C, on érem molt més que un equip de bàsquet; els ascensos aconseguits amb el Jordi Tomàs… També recordo l’experiència de quan tenia 17 anys i podia entrenar i anar convocat amb el Sedis Mausa, quan jugava a la Lliga EBA. Ho vivia de manera molt especial, perquè eren la gent a qui jo anava a veure al Palau d’Esports, des de petit, i m’imaginava jugant allà algun dia.

Vas continuar jugant a la Seu durant l’etapa universitària. Com definiries aquesta experiència?
Per a mi va ser una etapa que recordo amb molta satisfacció. És veritat que no és fàcil invertir tots els caps de setmana en pujar a la Seu a entrenar i després desplaçar-te per a jugar el partit. Són moltes hores de cotxe/furgoneta, però al final compensa. Poder fer allò que t’agrada, en un lloc on et trobés còmode i amb gent amb qui estàs a gust, és una raó potent que a mi m’ha compensat l’esforç d’aquells anys. Si hi ha tanta gent que, quan se’n va a estudiar fora, segueix tenint ganes de pujar i seguir vinculada a aquest club i a aquest esport, per alguna raó deu ser. També he de dir que el club sempre ens ha ajudat a l’hora de facilitar-nos els viatges i això és força d’agrair.

Has format part de la formació de joves jugadors del club…
La formació de joves sempre m’ha agradat i la combinació del bàsquet i l’educació m’ha atret molt, trobo que és el binomi perfecte. M’agradaria poder seguir fent-ho d’una manera o altra, però la meva activitat professional, ara per ara, m’ho impedeix. Com a formador sempre he intentat que els nens gaudeixin, que se sentin atrets per l’esport i que creixin amb uns valors fonamentals, bàsics per a la seva educació. La figura del formador esportiu de nens és molt important i cal valorar-la. Personalment, puc dir que m’han influït molt tots els entrenadors/formadors que he tingut en el món del bàsquet, i per això intento ser un bon exemple per als nens i les nenes a qui he entrenat.

Sempre has donat molta importància al grup humà i al joc d’equip. Què t’omple més com a jugador, anotar la cistella guanyadora o donar l’assistència?
Si jo he d’anotar la cistella guanyadora, em sembla que guanyaríem pocs partits! El grup humà és la base de tot, i com he dit anteriorment, és una de les raons per les quals a mi m’agrada tant jugar a la Seu. Sempre m’he sentit molt a gust en tots els equips on he estat, i m’agrada que els altres també se sentin igual de bé.

Ara deixes aparcada la teva etapa com a jugador per embarcar-te en nous projectes professionals. Com veus el futur del Sedis Hidrology?
Aquest estiu l’Héctor Beni ha fet una gran feina i ha aconseguit configurar un equip amb molt nivell, integrat per jugadors formats al Club. Es manté el bloc de l’any passat i s’ha aconseguit incorporar jugadors que ja havien format part del Sedis Bàsquet en el passat, però que els últims anys per diferents motius han estat fora. No sóc ningú per a marcar objectius, però penso que si treballen bé i els respecten les lesions, poden fer una gran temporada i, qui sap, si optar a alguna cosa més.

Les últimes temporades has estat el capità de l’equip. Com ho has viscut?
M’ha fet molta il·lusió ser capità durant aquests anys, però en aquest equip crec que la figura del capità es pot relativitzar una mica. Som un grup molt cohesionat i ben avingut i tothom aporta el seu gra de sorra en aquesta convivència.  Jo intento que tothom se senti implicat en l’equip, fer d’intermediari entre el cos tècnic i els jugadors i influir positivament en l’estat d’ànim quan les coses no van com voldríem.

Quin consell donaries als nois i noies de la base?
No sóc ningú per a donar consells. Només els diria que gaudeixin del bàsquet tant com puguin, que l’aprofitin per a conèixer gent i viure el màxim d’experiències que els ajudin a créixer com a persones, perquè això és el que realment importa, el que queda finalment. Per a mi el bàsquet es tracta d’això, més enllà del nivell i dels resultats esportius.

Moltes gràcies Pol per tot el que has fet per aquest club tots aquests anys. Ets un exemple a seguir. Som-hi Sedis!