Andrea Vilaró desestima l’oferta de renovació i no continuarà al Cadí La Seu.

Andrea Vilaró no jugarà la temporada vinent al Cadí La Seu i posa fi a una etapa de quatre anys defensant la samarreta blanc-i-blava. La jove escorta barcelonina finalitzava, a finals de temporada, el contracte que la vinculava amb el club. Tot i l’oferta de renovació que se li ha ofert a la jugadora, aquesta ha decidit fer un pas endavant en la seva carrera esportiva i afrontar nous reptes lluny de la Seu d’Urgell.

Us deixem a continuació un recopilatori de cadascuna de les temporades en les que hem tingut el privilegi de tenir-la a l’equip. Des del dia que va venir amb una greu lesió fins ara, tota una líder d’un equip que quedarà per sempre recordat en la història del club:

Temporada 2015/2016

L’Andrea va arribar a la Seu d’Urgell amb 22 anys, la temporada 2015/2016, i amb una greu lesió que la va mantenir apartada de les pistes, part de la temporada que va disputar amb el CB Al-Qázeres i l’inici de la següent ja amb Cadí La Seu. Amb una llarga pretemporada per davant, i al costat del nostre fisioterapeuta Xevi Calm, no va deixar de treballar dia darrere dia per tal de recuperar-se al 100% i debutar per fi amb l’equip urgellenc en la seva tornada a les pistes. Joan Carles Pié, entrenador aquella temporada, no va dubtar en fer entrar en rotació a la barcelonina en quant va rebre l’alta mèdica. Així ho reflectien els seus números amb una mitja de 16:56 minuts, 5,4 punts, 2,7 rebots i 5,9 de valoració.

Temporada 2016/2017

Després d’una temporada de readaptació a les pistes més que notable, la progressió de l’escorta no passaria desapercebuda en el seu segon any al Palau. Amb l’aposta del club per mantenir el cos tècnic, amb en Joan Carles Pié al capdavant i acompanyat de Bernat Canut, l’Andrea anava aprofitant els minuts dels quals disposava. Totalment recuperada de la seva lesió, va poder disputar tots els partits de la temporada, sense dubte una notícia fantàstica per qualsevol jugadora que hagi viscut una lesió de llarga durada. Les seves actuacions en els partits sempre mostraven la mateixa sintonia, sense destacar molt en un aspecte en concret però aportant tant en punts, rebots i assistències gràcies també a la diposició de més minuts: 21:04 de mitja acompanyats de 5,8 punts, 3,6 rebots, 1,7 assistències i un 7,4 de valoració.

Temporada 2017/2018

Nova temporada, la tercera, i temporada de canvis, començant pel seu dorsal. El canvi del número 3, que va defensar les dues passades temporades, pel número 13 que deixava lliure, ni més ni menys, que Tània Pérez. La de Santa Coloma, i ja excapitana de l’equip, posava en marxa la seva aventura a l’estranger i “donava permís” a l’Andrea per defensar el número que va portar cinc dels sis anys en els quals va defensar la samarreta de Cadí La Seu. El número 13 no és un número qualsevol: “Quan vaig arribar el 13 estava ocupat per la Tània. Sempre he portat el 13, per mi és un número emblemàtic, per això li vaig demanar permís quan va marxar i em va dir que no hi havia cap problema, òbviament.”. També es produïen canvis, aquests en la banqueta, Bernat Canut assumia el repte d’encapçalar el cos tècnic de Cadí La Seu per suplir la baixa de Joan Carles Pié. Acompanyat d’això, rebia una notícia molt grata, Yurena Díaz arribava a Cadí La Seu. Tot i compartir posició, en la majoria de minuts, la química que es veia entre les dues no era fruit de la casualitat. Els anys de companyerisme en les seleccions inferiors del país forjaven una amistat més que envejable, i això es notava a la pista. Més adaptada en la posició de base a causa de baixes no previsibles, la barcelonina va aportar 6,4 punts, 4,4 rebots i 2,2 assistències en 19:15 minuts de mitjana.

Temporada 2018/2019

El naixement i culminació d’una líder.

La culminació de l’èxit, tant individualment com col·lectivament, arribava aquesta temporada. Després d’un estiu llarg i complicat, el club mantenia fins a sis de les jugadores de la temporada anterior, creant així un projecte sòlid amb un Bernat Canut comandant l’equip des de la banqueta. Després d’una mica d’incertesa en la preparació de la temporada i d’un canvi en el joc interior, Cadí La Seu anava a començar la que seria la millor temporada en la seva història a l’elit del bàsquet nacional. L’Andrea va fer un pas endavant en el primer partit oficial de la temporada, en la semifinal de la lliga catalana davant l’Snatt’s Femení Sant Adrià. En la primera part del partit tan sols havia trobat cistella un cop, anotant 2 punts en els dos períodes. El partit agafava el rumb de la màxima igualtat en els darrers minuts, i aquí és on es va començar a fer notar la seva espurna, anotant 8 dels seus 10 punts al darrer quart i posant el triple definitiu que donava la victòria a les urgellenques. A mesura que les jornades passaven, el seu joc cada cop era més determinant a pista i anava donat de la mà amb el gran rendiment de l’equip. Mostra d’això també son els galardons individuals que ha anat acumulant en temporada regular: 2 cops en el millor cinc de la jornada i MVP de la jornada 19, gràcies a una excel·lent actuació davant l’IDK Gipuzkoa al Palau d’Esports.

Una Copa de la Reina per somiar.

Tot i aquests reconeixements, ni l’equip ni ella tocarien sostre al participar, per primer cop en la història, en la Copa de la Reina que es disputaria a Vitòria. En un partit d’infart en els quarts de final davant l’amfitrió, l’RPK Araski, el segell de l’Andrea va fer somiar a Cadí La Seu i a tota l’afició, que es va desplaçar a Vitòria i que estava mirant el partit al Palau d’Esports, amb una remuntada espectacular. Els 21 punts, 8 rebots, 5 assistències, 4 faltes rebudes, en 32 minuts, van ser molt culpables de la remuntada que va haver de fer front l’equip. Després de perdre el primer període per 11-24, va quedar un marcador final de 66-60 i es van aconseguir els bitllets per a les semifinals del torneig. Una actuació menys destacada que l’esmentada però bona en les semifinals davant l’Spar Citylift Uni Girona, la van fer meritòria de ser anomenada millor escorta de la Copa de la Reina i, per números i no oficialment, millor jugadora del torneig.

100 partits i un partit 101 de bojeria per encetar els Playoffs.

En la jornada 26 de lliga, en la qual venia l’RPK Araski a la Seu d’Urgell, el Palau d’Esports estava de festa. L’Andrea rebia un homentatge en la previa del partit en motiu als seus 100 partits amb Cadí La Seu. Com a valor afegit, l’equip va sumar una nova victòria davant la seva afició, 78-53 després d’un gran últim quart (22-8). Tot i no viure el seu millor partit, res va poder amargar-li la festa a la dorsal número 13.

Arribava l’hora de la veritat, l’hora per a aquelles jugadores que no els hi tremola el canell i fan un pas endavant, era la seva hora. Primer partit de les fases finals de la Liga DIA, Cadí La Seu rebia l’IDK Gipuzkoa amb ganes de donar la sorpresa i que les urgellenques sumessin tot just la segona derrota de la temporada al Palau d’Esports i marxar així, amb el 0-1 en el marcador de la sèrie cap a Sant Sebastià. Sense entrenar més del compte els tirs, ni fent cap rutina diferent en aquell dia, 25 minuts li van valdre a la de Barcelona per sumar 38 dígits de valoració a cop de triple, 6/6 en tirs de 3 punts. 29 punts amb un 9 de 13 en tirs de camp, 6 rebots, 2 assistències i 5 faltes rebudes van ser la culminació del millor partit d’Andrea Vilaró vestint la blanc-i-blava.

Son molts els moments que ens deixa l’Andrea a casa nostra, podem dir que la hem vist créixer des del punt més amarg que provoca una lesió duradera, al punt més àlgid, amb una temporada més que exitosa en el seu creixement personal i esportiu. Des de la nostra entitat no podem fer altra cosa que agraïr la seva professionalitat i tot el que ha aportat a l’equip en aquestes darreres quatre temporades tant a dins com a fora de la pista. Tanmateix, desitgarli la millor de les sorts en els nous reptes que se li posin per davant. ¡GRÀCIES PER TOT ANDREA!