Laia Raventós s’acomiada de Cadí La Seu després de tres temporades

Laia Raventós ens diu adeu posant punt i final a una etapa de tres temporades defensant els colors de Cadí La Seu. La de Santa Eulàlia de Riuprimer finalitzava el seu contracte a finals de temporada i ha desestimat l’oferta de renovació de l’entitat urgellenca.

Arribava la complicada temporada 2020/2021 quan Laia Raventós va acceptar la proposta de Cadí La Seu per un salt de gegant en la seva carrera esportiva i professional, debutant d’aquesta manera en la Lliga Femenina Endesa i l’EuroCup Women. Després de la seva etapa universitària als Estats Units i un grapat d’estius defensant els colors dels equips formatius de la selecció espanyola, estava preparada per emprendre una nova aventura. De la mà de Bernat Canut debutava amb Cadí La Seu una Laia Raventós on tothom ja era coneixedor del seu gran talent jugant a bàsquet. Una temporada que li va servir per conèixer i adaptar-se en el ritme competitiu professional, i també per fer-se veure encadenant molt bones actuacions (5,6 punts, 2,2 rebots i 1,6 assistències en quasi 20 minuts de joc de mitja a la lliga). En la següent i inoblidable temporada, Laia Raventós apostava per continuar creixent i gaudint del bàsquet a la Seu d’Urgell, aferrant-se a tres principals columnes: Ciutat, afició i cos tècnic. Una jugadora que enamorava a tota persona que la veia jugar, i que va ser una peça clau en aquell conjunt de jugadores que van aconseguir guanyar la Lliga Catalana, disputar una Copa de la Reina i arribar fins a unes noves semifinals de Playoff pel títol de la Lliga Femenina Endesa. En aquesta última temporada ha tornat a centrar totes les mirades, evolucionant també en el seu joc assolint més la responsabilitat des de la posició d’escorta a les ordres de Jordi Acero. Un darrer curs que ha estat ple d’alts i baixos, però on jugadores com ella van fer un pas endavant en els moments més delicats per tal d’assolir èxits esportius molt poc imaginables a casa nostra.

Més de 100 partits amb la samarreta de Cadí La Seu, fet que ni ella mateixa s’esperava quan aterrava per primer cop a la capital de l’Alt Urgell. Hi haurà molt poca gent, per no dir ningú, que no pugui dir que ha gaudit com un marrec veient jugar a bàsquet a Laia Raventós, i hem tingut la gran sort que ho hem pogut gaudir al Palau d’Esports durant tres grans temporades. Des de l’ombra, passant desprevinguda de tot focus d’atenció i parlant de la millor manera que sap la Laia, des d’una pista de bàsquet a base de talent, coratge i lluita.

Laia Raventós en el reconeixement als més de 100 partits amb la samarreta de Cadí La Seu. Imatge: Agustí Peña

La jugadora ha volgut acomiadar-se del club i de la seva gent amb aquesta carta de comiat:

Agrair, gaudir i guanyar són paraules que em venen al cap quan penso amb les últimes tres temporades que he pogut defensar aquest club.

Estic profundament agraïda amb la confiança que he rebut des del moment en què vaig arribar a La Seu d’Urgell. Tots els que formen part d’aquest club s’esforcen perquè aquesta petita família segueixi creixent i arribi a traspassar límits inimaginables. Em sento afortunada d’haver coincidit aquest temps amb grans persones que m’han donat l’oportunitat com a jugadora de gaudir d’aquest apassionant esport. Gràcies a la junta del club per lluitar sempre per nosaltres; al cos tècnic pel vostre compromís i professionalitat, feu que el dia a dia sigui molt més fàcil.

Em fa feliç mirar enrere i pensar en tot el que he viscut a La Seu. Les nits al Palau són màgiques i vosaltres, afició, ho feu possible. No ens heu deixat d’animar mai, ens hem sentit molt acompanyades i sense vosaltres no ho haguéssim aconseguit. Celebrar les victòries tots junts ha sigut increïble.

Són moltes les coses que he guanyat durant aquest temps, però el que més valoro són les amistats que m’emporto. El camí no sempre ha sigut fàcil i recte, però gràcies a totes les jugadores, a qui avui considero amigues i amb les que he tingut la sort de compartir pista, he après a valorar les corbes positivament. Perquè encara que a vegades es perdi, sempre s’acaba guanyant.

Som-hi Sedis!

Ha estat un autèntic plaer gaudir del teu bàsquet, Laia. Et desitgem tota la sort del món en el futur professional i personal. La Seu d’Urgell sempre serà casa teva, nosaltres podrem dir ben alt que t’hem pogut gaudir de ben a prop, no solament com a gran jugadora de bàsquet, sinó també com a la gran persona que ets. GRÀCIES I MOLTA SORT, LAIA!

Sent el Sedis!