Yurena Díaz tanca una etapa de quatre temporades a Cadí La Seu

La jugadora canària posa punt final a la seva etapa vestint la samarreta de Cadí La Seu. Un cop finalitzat el contracte que unia a jugadora i club, Yurena Díaz va en cerca de nous reptes professionals per seguir completant la seva exitosa trajectòria esportiva.

Yurena Díaz va arribar a la Seu d’Urgell, d’estar aturada per una lesió greu, l’estiu del 2017. Una de les projeccions nacionals més importants que venia a Cadí La Seu a recuperar sensacions com a jugadora i, també, a trobar en la nostra ciutat, un lloc on ser feliç. Els millors anys de la història de Cadí La Seu no es poden entendre sense la seva presència i actuacions, les quals han estat claus en molts moments importants de partits que mai hauríem somiat disputar. Disputar la Copa de la Reina, experimentar l’EuroCup Women, finalitzar en tercera posició a la lliga regular i acariciar amb els dits un tercer partit de semifinals de Play-offs pel títol de lliga. Fins i tot, representar l’AE Sedis Bàsquet i Cadí La Seu en una Supercopa de l’ACB a Madrid en un concurs de triples davant de 17.000 aficionats.

Dins d’aquests quatre anys, malauradament va caure greument lesionada, i en el pitjor moment. Un moment clau en la seva recuperació de genoll en mig confinament per la pandèmia no va significar res per ella, i així ho ha demostrat enguany tornant abans i millor del previst. Els 101 partits, 883 punts i 137 triples de 365 llençats amb la nostra samarreta quedaran en la memòria de molts. El seu compromís i familiaritat amb el club és innegable, marxa de casa seva la canària més urgellenca. Et desitgem el millor en la teva carrera esportiva, que de ben segur seguirà donant molt de què parlar, i personal. Gràcies per tant, Yurena, aquesta sempre serà casa teva.

La jugadora ha volgut acomiadar-se del club i de la seva gent amb aquesta carta de comiat:

Han sido 4 años de muchas emociones, de reencontrarme, de volver a caer y levantarme, pero sobre todo 4 años de crecimiento e ilusión. Llegue a la Seu tras una lesión de rodilla, y aquí me dieron la oportunidad de volver a ser yo y de trabajar con un equipo con ganas de mejorar y comerse el mundo. El mejor premio llegó el segundo año, con una clasificación para la Copa de la Reina por primera vez en la historia del Sedis, y por si fuera poco la posibilidad de jugar los playoff y de obtener una plaza en Eurocup. El tercer año sin embargo me devolvió a la pesadilla del quirófano y trajo una pandemia que obligó a cancelar la liga. Esta última temporada ha sido difícil para todo el mundo, y aunque estoy muy contenta de haber formado parte nuevamente de este proyecto, creo que es hora de cerrar un capítulo en la que nunca dejará de ser mi casa.

¡Visca La Seu y visca el Sedis!

Altra vegada, molta sort en els teus próxims reptes, Yure!

Sent el Sedis!