Un dia que mai oblidarem, el dissabte 27 de març del 2021

Uns diuen que és més fàcil expressar-se just quan acabes o estàs vivint un moment irrepetible, i d’altres diuen que és millor fer-ho un cop s’ha paït una mica. Nosaltres ho intentarem fer ara, quan encara no fa ni una setmana d’un dels dies més especials, amb diferència, que hem pogut viure al nostre Palau d’Esports.

Retrobament equip-afició

L’escenari ja era immillorable quan s’atansava l’hora del darrer partit de Cadí La Seu de la temporada 2020/2021. La gent anava ocupant els seus seients blaus després de gairebé sis mesos, els quals solament s’omplien en les dues primeres jornades de la temporada. No solament pel fet de sentir el caliu, les veus i el suport en un Palau que fins ara estava tristament buit, sinó per veure que, si més no, la majoria de la nostra gent es trobava bé i en plenes facultats tot i la maleïda pandèmia que estem vivint. No ho vam saber fins ben arribada l’hora del vermut del mateix divendres, un dia abans del partit, però en confirmar-se la notícia el resultat d’aquest mateix ja quedava en segon o tercer pla, i més si afegim el que vindria minuts abans d’aquest i, sobretot, en sonar la botzina del Palau per darrer cop aquesta temporada. El fortí urgellenc es tenyia de blau-i-blanc conscient que, passés el que passés havia de ser una cerimònia preciosa d’acomiadament en el retrobament entre la ciutat, l’afició i l’equip. Encapçalats pels tambors de la penya GAS i amb la veu cantant del nostre estimat, i insubstituïble speaker, Francesc Moix.

Agustí Peña
Fotografia: Agustí Peña

 

Triple homenatge per les noves centenàries

Esperàvem atents i amb molt nerviosisme la confirmació que la nostra gent pogués ocupar un tros de la graderia del Palau d’Esports. El que no sabia la gent que s’apuntava, i seguia estrictament les normes sanitàries corresponents, és que viurien dos moments històrics del nostre club i, concretament, del Cadí La Seu. Es feia la corresponent presentació dels equips, però abans de començar la roda d’escalfament, Francesc Moix començava a cridar als quatre vents que Ariadna Pujol, Yurena Díaz i Irati Etxarri entraven als annals de la història complint més de 100 partits, i 100 concretament per la darrera, amb l’equip urgellenc. Una de Mataró, una de las Palmas de Gran Canaria i l’altra de Pamplona, tres jugadores que han fet de la Seu d’Urgell casa seva, fet que només fa que omplir-nos d’orgull com a club i per la nostra ciutat. Pujol i Díaz s’han trobat amb les maleïdes lesions i han arribat a aquesta xifra amb quatre temporades a Cadí La Seu, mentre que Etxarri hi ha arribat amb tres temporades. Les jugadores van ser obsequiades amb un marc commemoratiu i una samarreta lluint el 100 per davant i per darrere. Altra vegada, moltes gràcies i que en siguin per molts més!

Agustí Peña
Fotografia: Agustí Peña

 

L’acomiadament més dur

Les postres és el plat més esperat en tots els àpats. Et pot deixar amb les ganes de repetir, amb la conclusió de tornar a tastar-lo o fins i tot amb llàgrimes als ulls per l’emoció causada pels gustos que han acabat arribant al teu paladar. Bé, en aquest cas seria una barreja entre el primer i el tercer. La nostra gent esperava paraules d’acomiadament de temporada, com es sol fer. Yurena Díaz volia adreçar-se a l’afició, agraint el suport que sempre ha arribat a l’equip tot i la distància per la pandèmia, agraint a tots els patrocinadors i col·laboradors per fer que Cadí La Seu sigui possible i per creure en el bàsquet femení. Una ovació a l’alçada del discurs que ens oferia la jugadora canària, després de fer un autèntic partidàs per cert.

Agustí Peña
Fotografia: Agustí Peña

La gent es preguntava murri perquè era la segona capitana, Yurena Díaz, la que agafava el micròfon i no ho feia també la nostra capitana Georgina Bahí. La gironina agafava el torn de paraula i ho feia també amb una carta que, en intentar llegir-la, preferia mirar a un altre lloc amb cara de tristesa i pena. Així és amigues i amics, la nostra capitana ens volia dir adéu després de 8 temporades defensant la samarreta del Cadí La Seu.

Agustí Peña
Fotografia: Agustí Peña

En acabar el seu discurs, les seves companyes es tiraven sobre els seus braços també emocionades a causa del moment, el cos tècnic també aplaudia amb els ulls vidriosos, i ben observadors, i el Palau començaria a encadenar uns aplaudiments que ressonaven per tota la ciutat i durant molts minuts. La millor jugadora de la història de Cadí La Seu posava punt final en el millor escenari possible i d’una manera que, ni ella ni el mateix club, haguéssim imaginat mai. En Pere Porta, president del club, i el mateix alcalde de la ciutat Jordi Fàbrega no es volien quedar muts en aquest moment tan especial i també adreçaven unes paraules d’orgull i estima a la nostra capitana. Posteriorment, li feien un obsequi d’un marc de tela i un ram de flors més gran que el seu propi cap. “Sí, sí, sí, Georgina Bahí” cantaven pletòrics la nostra penya GAS, més i més aplaudiments de fons plens d’orgull i reconeixement, amb la família de la capitana presents al Palau i ben orgullosos del que havia aconseguit la seva nena: El reconeixement a una impressionant trajectòria des del respecte, el treball, el lideratge i amb un somriure d’orella a orella. Gràcies, Georgina, gràcies, capitana. T’estimem!

Agustí Peña
Fotografia: Agustí Peña

Això és sentir el Sedis, això és sentir la Seu d’Urgell i això és el que ens fa tirar endavant. Treballar per i amb la gent, i gaudir tots plegats del que més ens apassiona: El Bàsquet. Seguirem gaudint dels equips que, de mica en mica, puguin tornar a l’activitat basquetbolística i Cadí La Seu tornarà a la guerra en un tancar i obrir d’ulls. Gràcies a tots i que puguem gaudir de vosaltres en tots els reptes que ens queden per viure plegats. Especial agraïment, com sempre, al nostre estimat Agustí Peña. Sempre preparat i al peu del canó per congelar aquests moments plens d’emoció. Gràcies, Agustí!

Sent el Sedis!

cadi1 esportcat3 La_Seu_escut logo_diputacio ara-lleida4

Compartir

ens Deixa una resposta